Normativa

• L’any 1987 una part de les zones naturals del delta del Llobregat van ser protegides amb la figura de Reserva Natural Parcial del Remolar – Filipines i de la Ricarda –Ca l’Arana (498 hectàrees).
  
  
• L’any 1992 aquestes zones protegides, més la llacuna de la Murtra, es van  incorporar al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya). En total, 518 hectàrees.
  
  
• L’any 1994 la Comunitat Europea va declarar ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) les zones protegides del delta del Llobregat, pel seu valor ornitològic.  Es va ampliar la superfície protegida amb la incorporació dels Reguerons i d'una part del litoral del Prat.  En total, 574 hectàrees.
  
  
• L’any 2001 pràcticament totes les zones humides del Delta es van incloure a l’Inventari de les zones humides de Catalunya (493 hectàrees).

L’últim reconeixement dels valors naturals dels espais naturals ha estat l’any 2006, amb la proposta d’ampliació de la ZEPA (a la qual s’incorporen 348 hectàrees més) i amb la inclusió de tota aquesta superfície en la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000 i la proposta de nous Llocs d’Importància Comunitària (LIC). En total, 923 hectàrees.

Estatal / Europea	Autonòmica
ZEPA (79/409 CEE) (923 hectàrees des de l’any 2006)Xarxa Natura 2000 (92/43 CEE) (923 hectàrees)	PEIN  (518 ha)
La Ricarda-Ca l’Arana El Remolar-Filipines Litoral del Prat de Llobregat Els Reguerons La Murtra Corredor Remolar - Reguerons Corredor Murtra - Reguerons Rerepineda de Gavà Nova platja de Ca l’Arana Nous espais d’inundació del riu Llobregat Basses de Can Dimoni	La Ricarda-Ca l’Arana El Remolar-Filipines La Murtra
	Reserva Natural Parcial (498 ha)
	La Ricarda-Ca l’Arana El Remolar-Filipines

Tots aquests reconeixements es fonamenten en la importància ambiental dels espais naturals, atès que són una de les zones humides més importants de Catalunya. El delta del Llobregat és una espai d’indubtable valor ecològic i paisatgístic, per la presència d’hàbitats molt variats: sorrals costaners, pinedes litorals, llacunes permanents, maresmes, conreus i prats humits; per la posició geogràfica que ocupa dins la via migratòria entre Europa i Àfrica de moltes espècies d’aus; per la notable diversitat i singularitat pel que fa a la composició d’espècies botàniques i faunístiques; i per la íntima proximitat a entorns extensament i intensament urbanitzats, fet que atorga als espais naturals del delta del Llobregat una situació de clara excepcionalitat.

Aquests valors intrínsecs es concentren en una àrea relativament petita, a prop de les principals ciutats metropolitanes i, per tant, sotmesa a una gran pressió humana, cosa  que els confereix també un important valor estratègic.

La intensa pressió transformadora que ha caracteritzat el Delta durant tota la segona meitat del segle XX, lluny d'esmorteir-se, es troba en el moment més àlgid, principalment a causa de la implantació de les infraestructures logístiques i de comunicació del Pla Delta (nascut del conveni signat entre les administracions central, autonòmica i local l’any 1994), i secundàriament per l’elevat ritme d’urbanització d’alguns dels municipis deltaics. És per això que els espais lliures, és a dir, les zones naturals i agrícoles, es revelen clarament com la part del mosaic deltaic més fràgil, i en conseqüència la més necessitada de protecció.