Actualitat

27/12/2011 - Observació d'una fagina al Delta del Llobregat

La fagina és un mamífer pràcticament inexistent al Delta del Llobregat. Recentment s'ha observat un exemplar, sent aquesta la segona observació al Delta en temps recents.
La fagina (Martes foina) és un carnívor mustèlid, de la mida d'un gat, allargat, amb les potes curtes i la cua llarga. El seu color és marró fosc, amb la galta i el pit blancs. S'alimenta sobretot de rosegadors, que caça de nit, però també consumeix molts fruits de plantes silvestres. Viu principalment en zones de muntanya, associat a espais amb boscos i roquissars. És un bon escalador i puja amb facilitat a dalt dels arbres. Viu en àrees feréstegues, però també es pot apropar a ambients humanitzats. Estès per Catalunya, pràcticament és absent al Delta del Llobregat. El passat mes de novembre es va poder realitzar una observació sorprenent: una fagina escalava les tanques de dintre de l'Aeroport, a les 7 de la matinada, a prop de can Camins. Aquest exemplar s'ha tornat a veure el mes de desembre (personal del Servei de Control de Fauna de l’Aeroport del Prat (CENTRO DE HALCONES BCN)). Amb anterioritat,  només es tenia notícia d'una altra observació al Delta del Llobregat: un exemplar era fotografiat a l'interior de la Ricarda (cita cedida per Ramon Solís Departament Biologia Animal UB).  Fins ara són observacions aïllades, però interessants, d'aquest mustèlid al Delta del Llobregat, que potser fins i tot corresponguin al mateix exemplar. No hi ha cap dada que indiqui que s'hagi establert cap població i les poblacions més pròximes es troben al Garraf i Collserola, des d'on podria haver arribat. De moment no se sap quin impacte podria tenir una possible futura població de fagines sobre la fauna dels Espais Naturals del Delta, però no hi ha dubte que la presència d'aquest carnívor en aquestes zones tan humanitzades és sorprenent. 

05/12/2011 - TORNEN ELS CAVALLS AL REMOLAR - FILIPINES

Aquest mes de desembre un ramat de 7 cavalls tornarà a pasturar els prats i jonqueres de la maresma de les Filipines (estany del Remolar), després de l'aturada durant la primavera - estiu, per tal de preservar la nidificació de les aus aquàtiques.

La pastura amb cavalls com a eina de gestió de la vegetació de les zones humides del delta del Llobregat es va iniciar el 1995, amb la introducció d'un ramat de 16 cavalls a la maresma de les Filipines de l'estany del Remolar. En aquells anys, la maresma havia perdut gran part de la flora i fauna pròpies d'un espai obert amb vegetació baixa i inundació temporal, a causa de la gran expansió dels canyissars i jonqueres per manca de gestió.  La pastura continuada dels cavalls va permetre que, progressivament, s'obrissin clarianes i s'eliminés la biomassa acumulada a la maresma, fet que va possibilitar la recuperació d'espècies de plantes i animals pròpies d'aquest hàbitat, com ara les poblacions d'aus aquàtiques i la vegetació dels prats salins.  Els primers anys es va fer un seguiment acurat de l'efecte de la pastura en la biodiversitat de la maresma, confirmant-se aquests efectes positius pel fet de crear espais oberts, controlar les espècies vegetals més colonitzadores, eliminar l'excés biomassa vegetal i recuperar hàbitats per a la fauna.
En els darrers anys però, s'ha observat una certa interferència de la pastura amb la nidificació de les aus aquàtiques de la maresma, en especial aquelles espècies que fan els nius a terra en colònies, pel que enguany es va decidir treure temporalment els cavalls durant el període de cria (març  a agost). També s'ha decidit reduir la càrrega ramadera (nombre de cavalls) per tal  d'ajustar-la a les necessitats de control de la vegetació actuals. 
Ara ja és el moment de retornar els cavalls a la maresma, de manera que el 5 de desembre es va alliberar un ramat de 7 cavalls (4 eugues, 1 mascle i 2 poltres d'1 any), que podran pasturar de nou una superfície de 35 hectàrees composada per un mosaic de prats, salicornars, jonqueres i canyissars. Així, els visitants podran gaudir novament de les belles estampes dels cavalls, aigua i ocells en un espai tant ric i valuós.

21/11/11 - TROBADA UNA PAPALLONA O ESFINX DE LA MORT AL PRAT DE LLOBREGAT

La papallona o Esfinx de la Mort és una papallona espectacular actualment molt escassa al Delta. L'observació d'adults, com el localitzat a primers de novembre es pot considerar una sort.

El dia 9 de novembre de 2011 es va trobar als carrers del Prat un adult de Papallona o Esfinx de la Mort (Acherontia atropos), que podria provenir de zones naturals llunyanes, ja que és una gran voladora. Posteriorment es va alliberar a la pineda de ca l'Arana. L'Esfinx de la Mort és una de les papallones nocturnes més grans de la Península Ibérica, amb una envergadura alar de 9 a 13 cm. Pertany a la família Sphingidae, formada per papallones nocturnes d'ales estretes amb gran capacitat per a realitzar un vol ràpid i sostingut. El més característic  d'aquesta espècie i que li dóna el nom és el dibuix que presenta al tòrax, que recorda una calavera humana. Això ha estat origen de nombroses supersticions que la relacionen amb la mort o les desgràcies. A més, la papallona presenta la peculiaritat de poder emetre un xiscle fort si és molestada. Viu a l'Àfrica i als voltants del Mediterrani, des d'on migra cap el centre i nord d'Europa. L'eruga s'alimenta de plantes com la patata i la vid. l'adult s'alimenta de resina i mel, que obté entrant al ruscs. Es pensa que la gruixuda cutícula i la resisitència al verí li permeten el pas pel rusc, però també es postula que és capaç de moure's sense ser molestada perquè imita l'olor de les abelles, o fins i tot perquè produeix sons similars als emesos per l'abella reina. L'ús generalitzat d'insecticides ha fet que actualment sigui una papallona molt escassa al Delta.

26/7/2011 – TRES BANDERES DE PLATGES VERGES PER A LS ESPAIS NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

L'associació Ecologistes en Acció de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha premiat tres de les platges dels espais naturals del delta del Llobregat amb el guardó de platges verges.
Per primer cop a Catalunya, l'associació Ecologistes en Acció ha realitzat la campanya platges verges a la demarcació de Barcelona. Amb aquesta campanya l'associació vol premiar les platges amb ús públic presentades per diferents municipis que mantinguin l'aspecte més verge possible. En aquest cas no es valoren les infraestructures, la qualitat de l'aigua de bany o la presència de servei de socorrisme, per posar uns exemples, sinó la manca d'alteracions i massificacions tan urbanístiques com humanes, i la conservació dels seus valors naturals.Els municipis que formen el delta del Llobregat han proposat diverses platges i d'elles tres han estat escollides. Es tracta de la platja militar al Prat de Llobregat i de les platges del Remolar i de Cal Francès a Viladecans. Ecologistes en Acció destaca d'aquestes platges la baixa afluència de gent, la preservació de la comunitat vegetal típica de la zona dunar, la proximitat de llacunes litorals de gran importància i l'aspecte general d'indret verge. És molt remarcable que 3 de les 4 platges premiades a tot el litoral de la província de Barcelona hagin estat d'espais protegits del delta del Llobregat.Aquestes platges, junt amb la platja de Ca l'Arana i la de Carrabiners, que no han entrat en aquest concurs pel fet de no tenir ús públic, constitueixen un dels principals valors naturals del delta del Llobregat, amb espècies emblemàtiques com els lliris de mar, l'estaquis marítima, els sargantaners petits, els corriols camanegres, les gavines corses o els xatracs menuts.

17/06/2011 - Jornada de voluntariat a la pineda del Remolar amb l'empresa IBM

Aquest mes de juny es va dur a terme la segona jornada de voluntariat ambiental corporatiu als espais naturals del delta, amb la participació de l'empresa IBM, en el marc de la campanya "Plantemos para el Planeta" del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
El 17 de juny, 44 treballadors i treballadores de l'empresa IBM van participar en la campanya de retirada de la vegetació exòtica que duu a terme el Consorci a la pineda de l'espai natural protegit del Remolar-Filipines.La vegetació exòtica que trobem a la pineda prové de l'antic enjardinament del càmping Toro Bravo, que va tenir les seves instal·lacions a la pineda fins l'any 2003. Aquesta vegetació ha anat colonitzant el sotabosc de la pineda al llarg dels anys, fet que impedeix el creixement de flora autòctona pròpia d'aquest hàbitat tant escàs i valuós. És vital retirar aquestes plantes de jardineria per recuperar aquest espai natural.L' equip de voluntaris, amb l'ajut de guants, eines i del personal del Consorci va actuar en una superfície d'uns 12.000 m2, la qual va quedar totalment lliure d'aquestes plantes d'exòtiques. Després de la feina feta, els voluntaris i voluntàries van fer una visita guiada a l'espai natural del Remolar-Filipines, per conèixer els diferents hàbitats naturals i gaudir de la rica biodiversitat.Abans de començar la feina l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, va saludar els voluntaris i voluntàries de l'empresa IBM als quals va agrair personalment la seva participació en aquesta acció de voluntariat desenvolupada a la pineda del Remolar. També es va aprofitar la jornada per signar el conveni de col·laboració entre el Consorci i l'entitat Plantemos para el Planeta, amb l'objectiu de promoure la participació del voluntariat en la conservació dels espais naturals del Delta del Llobregat.

16/06/2011 – Cens i anellament dels polls de la colònia reproductora de Gavina corsa del Delta del Llobregat

Per segon any consecutiu s'ha dut a terme el cens de les parelles reproductores de Gavina corsa del Delta i l'anellament dels polls de la colònia reproductora. Aquesta es troba en una illa al riu Llobregat, a prop de la desembocadura, sent un cas únic, ja que la resta de colònies del món estan situades en platges, en costes rocalloses o en illes rocoses enmig del mar.
S'han censat un total de 380 nius (140 l'any 2010 i 5 nius l'any 2009), el que representa un augment de més del doble respecte l'any passat. S'han anellat 300 polls amb anella metàl·lica, i a 90 d'aquests també se'ls ha col·locat una anella de PVC amb codi de 4 xifres que es pot llegir més fàcilment des de lluny. En el cens i l'anellament han participat unes 20 persones, entre personal del Consorci, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i voluntaris. La Gavina corsa és un ocell que només realitza desplaçaments entre la zona de nidificació (en aquesta cas a la desembocadura del riu Llobregat) i el mar, on s'alimenta. Per veure-la, el millor lloc és la Torre de la desembocadura, situada als Espais Naturals del Riu, entre el mes de març i juliol, quan ve a nidificar.
(Autor Fotografia: Sergi Bosch).

4/04/2011 - Signat un conveni de col•laboració entre la Fundació SIGEA i el Consorci

La Fundació SIGEA i el Consorci han signat un conveni de col•laboració per a dur a terme un  "Projecte de recuperació d'hàbitats per amfibis a l’Espai Agroambiental del Delta del Llobregat", dins la ZEPA i la Xarxa Natura 2000.
La Fundació Sigea ha iniciat recentment un projecte de recuperació de l'hàbitat d'amfibis que es desenvolupa en terrenys situats en el corredor biològic Reguerons-Remolar, zona ZEPA i Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat i en les zones d'àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, amb el suport del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, a través de la Xarxa de Custòdia del Territori, en el marc del projecte Espai Agroamtiental del Delta del Llobregat. Per al desenvolupament d'aquest projecte la Fundació Sigea i el Consorci han signat un conveni de col•laboració el passat mes de març. El projecte inclou actuacions tals com augmentar la profunditat d'algunes valls; crear petites basses intermèdies que facilitin el reg agrícola i el drenatge i siguin alhora un espai per afavorir la reproducció i el refugi d’amfibis en cas de reducció del nivell freàtic; la neteja de vegetació i plantació de bogues; així com un seguiment de la comunitat d'amfibis present. El Consorci aportarà l’experiència del seu equip tècnic i oferirà l'assessorament corresponent en l'àmbit de la conservació d'espècies, la gestió d'hàbitats i l'educació ambiental, i vetllarà per mantenir la coherència amb la resta d'accions que es porten a terme en els espais protegits de la seva gestió.

25/03/2011 – Observació d'un ànec molt rar al Delta del Llobregat

Recentment s’ha observat al delta del Llobregat un mascle de Morell menut (Aythya affinis), una espècie d'ànec americà molt rar a Europa i que mai s'havia vist a Catalunya ni al Delta.
El dia 22 de març es va produir una observació històrica al delta del Llobregat, d'un ànec americà: el morell menut (Aythya affinis). Aquesta és la primera vegada que s'observa l'espècie a Catalunya i al Delta, i molts ornitòlegs de diferents indrets van apropar-se a les maresmes del Remolar - Filipines per poder observar-lo. Es tracta d'una espècie de morell capbussador, d'origen nord-americà, que cria des d'Alaska fins el Canadà. Hiverna al llarg de les costes del Pacífic i de l'Atlàntic de Nord Amèrica i també a l'Amèrica Central. A Europa apareix com a divagant durant la tardor i l'hivern, sobretot al Regne Unit, i en ocasions el podem trobar a altres llocs de l'oest d'Europa. A Espanya s'ha vist alguna vegada a Canàries i a Galícia. Coincidint amb les dates de l'observació del delta del Llobregat, s'han realitzat altres observacions més a diferents zones d'Europa. (Autor fotografia: Rafa Armada)

9/12/2010 - INICIEM LA PASTURA AMB CAVALLS ALS ESPAIS NATURALS DEL RIU

Amb l'objectiu de recuperar la biodiversitat dels prats humits i maresmes dels espais naturals del riu mitjançant la pastura, el passat 5 de novembre es van alliberar 10 eugues i 2 poltres en aquest espai.
Fins l'any 202, el prats i jonqueres d'aquest espai natural es gestionaven mitjançant la pastura amb ovelles i les segues periòdiques, que permetien el manteniment d'unes comunitats vegetals molt riques en espècies i una fauna pròpia d'aquests ambients oberts. Al 2003, amb l'inici de les obres de desviament del riu es va aturar la pastura, fet que va provocar la pèrdua progressiva de biodiversitat en aquests espais a causa del tancament de la vegetació i l'acumulació de biomassa seca. Un dels objectius del Consorci és la conservació i potenciació de la biodiversitat deltaica, pel que es va plantejar restablir la pastura controlada en aquestes maresmes del voltant de l'estany de cal Tet. Amb aquest ànim, es va delimitar amb tanca de fusta una superfície de 8 ha de canyissars i jonqueres i el passat 5 de novembre es va alliberar un ramat de 12 cavalls (10 eugues i dos poltres), que viuran de forma permanent en aquest espai i faran aquesta funció de gestió de la vegetació. Per altra banda, la presencia de cavalls als espais naturals del Riu, és un nou atractiu per als visitants i un nou recurs per a l'educació ambiental en aquest espai.

16/11/2010 - Retrobats invertebrats rars al Delta del Llobregat

Recentment s’han re trobat als espais naturals del delta del Llobregat espècies d’insectes que es creien desaparegudes, les quals, a més, són rares en el conjunt de Catalunya i alguna fins i tot a nivell d’Espanya.
Hetracris littoralis, Stenostoma rostratum i Politoxus siculus potser són noms que no ens diguin res. Però tenen en comú que corresponen a tres espècies d’insectes que es creien desapareguts del Delta, doncs quan es van descobrir, fa molts anys, ja eren escassos. Durant tots aquests anys no s’havia tingut cap referència d’ells. Darrerament diversos investigadors s’han interessat per a aquestes espècies, i tot i que no els ha estat fàcil localitzar-les, per fi comencen a re trobar-les.
Heteracris littoralis és un saltamartins propi del litoral, que té al delta del Llobregat el seu límit nord a Catalunya. S’havia observat al Delta per última vegada als anys 70 del segle passat. Durant la realització d’un testing (jornada de fotografia de la biodiversitat d’una zona concreta), realitzat la tardor de l’any passat, es va aconseguir fotografiar un exemplar d’aquesta espècie. Després de 40 anys !!
Stenostoma rostratum és un coleòpter (escarabat) que a Catalunya només s’ha descobert al delta del Llobregat, on era una espècie abundant als anys quaranta del segle XX. L’última observació és de fa més de trenta anys. Es pensava que l’espècie podia estar extingida a Catalunya. Viu en dunes poc alterades i per això és un bon indicador de la salut dels hàbitats dunars. Donada la seva raresa, en el projecte del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades de Catalunya està classificat com a “en perill d’extinció”. Afortunadament investigadors de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) aquest estiu l’han retrobat als espais naturals del Delta del Llobregat.
Polytoxus siculus és un heteròpter (una “xinxe”) catalogat amb la categoria de vulnerable per la UICN i també al “Libro rojo de los invertebrados de España”. Té a la Península el seu límit de distribució occidental i l’única citació ibèrica es va fer l’any 1960 al delta del Llobregat. Els anys anteriors alguns investigadors el van cercar, sense èxit. Altre investigador especialista en heteròpters l’ha tornat a localitzar durant el passat mes de setembre, després de 50 anys !!! . Al document titulat “Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya!”, realitzat per la ICHN es proposa com a mesura de gestió delimitar les zones on estigui present i que quedin completament excloses de tota pressió humana, de manera que quedin preservades i hi hagin les condicions òptimes perquè hi pugui créixer l’espècie (l'autora de la fotografia de Plytoxus siculus és Eva ribes).

12/11/2010 - Ratpenats al Delta del Llobregat

Durant el mes de setembre de 2010 s’ha pogut comprovar que espècies de ratpenats migradors, rars al delta del Llobregat, han fet estada a l’espai protegit de cal Tet, aprofitant caixes – niu específiques per a ratpenats.
Durant l’any 2008 l’equip d’Àreambiental va detectar per primer cop al delta del Llobregat la presència del ratpenat de Nathusius (veure nota de premsa del 02.12.2008). És una espècie migradora, amb les seves principals poblacions reproductores al Nord-est d’Europa. Hivernen al Sud-oest i poden realitzant llargues migracions, superiors als 1000 km. A Catalunya i a Espanya és una espècie rara.
L’any 2010 s’ha realitzat un altre seguiment dels ratpenats del Delta i al llarg del mes de setembre l’equip d’Àreambiental ha localitzat de nou el ratpenat de Nathusius. Aquesta vegada, diversos exemplars estaven dintre d’una de les caixes niu per a ratpenats situades a l’espai de cal Tet, col·locades l’any 2009 precisament per a afavorir aquests petits mamífers.
Per tant, es confirma que els ratpenats de Nathusius utilitzen el delta del Llobregat durant les seves migracions i que les mesures de protecció preses pel Consorci als Espais Naturals transcendeixen més enllà del territori protegit. Per altra banda, la creació de refugis pels ratpenats, a banda de potenciar la lluita biològica contra la població de mosquits, podria donar encara més sorpreses, com l’establiment de colònies d’espècies que actualment no crien al Delta o la detecció d’altres espècies noves. (Foto P. Nathusius original de Xavier Bayer)

06/10/10 - OBSERVACIONS D'ARANYES A LA TARDOR

Durant els últims dies d’estiu i els primers de tardor crida l’atenció l’observació d’aranyes curioses per la seva mida, com l’aranya de la creu, o per les seves teranyines horitzontals, com la Cyrtophora citricola.
L’aranya de la creu (Araneus diadematus / pallidus) és una aranya relativament gran, fàcilment identificable pel dibuix en forma de creu que presenta a l’abdomen. Durant aquests dies de tardor és pot localitzar en zones d’esbarzers i entre matolls, on col•loca la seva teranyina vertical. Hi ha una altra espècie d’aranya observable en aquesta època, la qual crida l’atenció per les seves teranyines horitzontals, situada a sobre d’arbustos com el llentiscle. L’aranya no és fàcilment observable, però els seus nius, col•locats uns a sobre dels altres, a manera d’un tub vertical, segurament ens facilitaran la seva observació. Corresponen a l’espècie Cyrtophora citricola, una aranya negra amb taques blanques a l’abdomen. Com a curiositat, la teranyina d’aquesta espècie és molt complicada, amb una part horitzontal amb més de cent radis i l’aranya triga quatre nits per a construir-la. Aquestes aranyes, a l’igual que la resta dels aràcnids, ajuden a controlar les poblacions d’insectes, com les mosques i els mosquits, per tant cal admirar-les però no destorbar-les. (Autor Fotografia: Sergi Bosch)

17/09/10 - DOS EXEMPLARS DE TERRITS ROGENCS, LIM�COLES ORIGINARIS D'AMÈRICA, APAREIXEN ALS ESPAIS NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Entre el 14 i el 17 de setembre s’han observat dos exemplars de Territ rogenc a la platja de ca l’Arana. Es tracta d’un ocell aquàtic d’origen americà, considerat una raresa, ja que es detecten molts pocs exemplars i no tots els anys.
 El Territ rogenc pertany al grup d’ocells aquàtics anomenats limícoles, pel seu costum de cercar el menjar entre els llims amb els seus becs i potes llargs i prims. La major part dels limícoles són uns grans migradors, i les zones humides són llocs preuats per esdevenir un lloc idoni per al seu descans. Al Delta es poden observar regularment unes vint espècies, però els Territs rogencs no són dels més comuns, sinó que són una espècie que s’observa de manera escassa i irregular. Al llarg de setembre s’han pogut observar 2 exemplars a la platja de ca l’Arana, dintre dels Espais Naturals del delta del Llobregat. El Territ rogenc nidifica principalment a les tundres de l’àrtic de Nord - Amèrica (Alaska, Canadà) i a l’extrem nord-est de Siberià. És un migrador de llarga distància, que hiverna a les pampes d’ Argentina, Bolívia i Paraguai. La major part migra per l’interior de Nord - Amèrica. Però una part de la població ho fa pel nord-est de Canadà i creua directament sobre de l’oceà Atlàntic, fins arribar a Sud - Amèrica. Les observacions de l’oest d’Europa es relacionen amb els Territs que utilitzen aquesta via migratòria, alguns dels quals en el seu viatge sobre l’Atlàntic es desvien fins les costes europees, com seria el cas del delta del Llobregat. Romanen només uns quants dies i després continuen el seu viatge migratori fins Sud-Amèrica. (Autor fotografia: Sergi Bosch).

17/09/10 - CONTINUA EL PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL FARTET AL DELTA DEL LLOBREGAT

El dia 17 de setembre es van alliberar 625 Fartets en una altra bassa dels espais naturals del Riu, amb l’esperança de crear nous punts de reproducció. Així es vol potenciar la recuperació d’aquests peix al Delta del Llobregat. Les poblacions del Delta del Llobregat lleugerament diferents a les d’altres zones humides i estan molt amenaçades, ja que n’hi ha molts pocs exemplars.
Al llarg de l’any 2010 s’han reproduït Fartets del delta del Llobregat en condicions controlades. Part dels exemplars obtinguts es tornaran a reproduir i altra part serveix per a reforçar les poblacions “salvatges”. Aquests s’han alliberat en basses noves, on no tenen la competència d’altres peixos, com les gambúsies. Amb l’alliberament del mes de setembre, el més nombrós fins ara, s’aconseguirà tenir Fartets a quatre punts diferents del Delta, enlloc d’un únic, com havia estat fins començaments d’any. S’espera disminuir així el risc d’extinció d’aquest peix al delta del Llobregat. Per altra banda, si els nous nuclis es desenvolupen adequadament, faran un eficaç control biològic de les dels mosquits de les basses on ells estan presents, ajudant a disminuir el flagell d’aquests molestos insectes. (Fotografia extreta de: www. aquariofilabcn.org/blog/images/Fartet1.gif)

07/07/2010 - PROJECTE DE CONSERVACIÓ D'AMFIBIS AL DELTA DEL LLOBREGAT

Enguany s’ha iniciat un ambiciós projecte per recuperar la biodiversitat d’amfibis del delta del Llobregat, grup que ha patit una forta davallada en els últims decennis.
L’Ajuntament del Prat, el Consorci del Delta i l’Associació Herpetològica Espanyola, amb l’ajut de la Fundación Biodiversidad, impulsen aquest projecte que pretén avaluar l’estat de la batracofauna actual, determinar les causes de la seva regressió, crear nous hàbitats de reproducció i recuperar les poblacions de dues espècies.A la plana deltaica hi habitaven, fins a principis del segle XX, 6 espècies d’amfibis (tòtil, gripau comú, gripau corredor, gripau d’esperons,reineta i granota verda). Actualment tres d’elles han desaparegut i dues són molt escasses (reineta i tòtil). Només la granota verda és encara abundant. Aquest projecte preveu crear nous hàbitats de reproducció que permetin la connexió entre les poblacions aïllades i facilitin la dispersió de les espècies pel territori. Alhora, es preveu reforçar les poblacions de dues espècies amb presència testimonial al Delta, mitjançant l’alliberament d’individus en les basses creades de nou.Finalment, es durà a terme una campanya de sensibilització sobre la importància de conservar els hàbitats aquàtics i de les espècies més sensibles que hi depenen, com és el cas dels amfibis.
(Fotografía: tòtil)

28/06/2010 - VESPES "GEGANTS" ALS ESPAIS NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Durant aquests dies continua l’observació de Vespes de gran mida als Espais Naturals del delta del Llobregat, que finalment han estat identificades com a Megascolia maculata.
Les observacions realitzades aquests dies corresponen majoritàriament a l’espècie “Megascolia maculata flavifrons” i no a la vespa de galet (Scolia hirta). Els mascles de Megascolia tenen uns 3 cm aproximadament, però les femelles poden arribar als 5 o 6 cms. La coloració és molt similar entre les dues espècies, però les femelles de Megascolia maculata tenen el cap de color groc característic. Aquestes vespes “gegants” també cerquen larves d’escarabats per a posar-hi els ous, però en molts llocs s’especialitzen en larves d’escarabat rinoceront. La rarefacció d’aquests escarabats provoca la disminució d’aquesta vespa. Els adults mengen nèctar i tenen preferència per aturar-se en flors de colors blaus. Cal recordar el gran paper de les vespes com a controladores de les poblacions d’altres insectes, moltes vegades potencialment perjudicials i que per altra banda no són insectes que ataquin les persones. (Foto: f. Xavier Santaeufemia, Tècnic del Consorci)

14/06/2010 - OBSERVACIÓ DE CAPS D’OLLA DES DE LA TORRE MIRADOR DE LA BUNYOLA

El dia 14 de juny es van observar 3 caps d'olla negre d'aleta llarga (Globicephala melas) davant de la torre mirador de la Bunyola, als Espais Naturals del delta del Llobregat.
L’observació va ser realitzada per Sergi Bosch, treballador del Consorci i l’Informador Sergi Torné, a mitja tarda. Segons Sergi, van estar nedant aproximadament a un quilòmetre de la costa. El cap d’olla és un delfínid de gran mida, que pot arribar als sis metres i les dues tones de pes, amb un comportament més semblant al de les balenes. No és un animal migratori en sentit estricte, però pot realitzar moviments de gran amplitud en espais curts de temps. S’alimenta de peixos i calamars, que pesca en aigües profundes. En l’actualitat el cap d’olla és un cetaci poc freqüent en les costes del Delta, però amb una població destacable en altres zones del Mediterrani, com a les Illes Balears. La seva observació al Delta és un esdeveniment que no es repeteix massa sovint, però ens demostra la riquesa de les aigües litorals del delta del Llobregat. (Font fotografia: http://www.noahworld.org/en/encyclopedia/species/9250)

3/06/2010 - OBSERVACIÓ DE VESPES DE GALET AL FINAL DEL CAM� DE LA BUNYOLA

El dia 13 de juny es va observar una concentració inusual de Vespes de galet al final del camí de la Bunyola, als Espais Naturals del delta del Llobregat.
La vespa de galet (Scolia hirta) és una vespa de gegant (3 cm aprox.). Es caracteritza pel seu color negre amb dues taques grogues ven visibles a l’abdomen. Els adults s’alimenten de nèctar, però posen els ous en les larves dels escarabats, de les quals s’alimentarà la larva de la vespa. No és un insecte gaire freqüent al Delta i menys encara en gran quantitat. L’Informador del Consorci, Sergi Torné, va observar prop de 15 exemplars al voltant d’una zona de canyissar al final del camí de la Bunyola, on probablement els adults cercaven les larves dels escarabats. D’aquesta manera les vespes de galet es constitueixen en eficaces controladores biològiques dels escarabats. Els insectes formen una part poc visible però molt important dels Espais Naturals del delta del Llobregat. Autor Fotogrfia: H.Maleysson / Font: http://aramel.free.fr

30/05/2010 - Les escoles participen en la recuperació del Fartet al Delta

Al llarg del mes de juny s’alliberaran Fartets en dos llocs diferents dels espais naturals del delta del Llobregat. L’alliberament el realitzaran escoles que han participat en el projecte de recuperació d’aquesta espècie que desenvolupa el Consorci.
El Pla de Gestió i Recuperació del Fartet al Delta del Llobregat, que desenvolupa el Consorci, contempla la participació d’escoles en el projecte. Dintre d’aquest marc, enguany han participat les escoles Nostra Senyora del Mar i Charles Darwin del Prat de Llobregat, Can Palmer de Viladecans i Ventós i Mir de Badalona. A les escoles es consciencia els alumnes sobre la necessitat de protegir les espècies autòctones i  es reprodueixen els Fartets, procedents del Delta del Llobregat, en uns aquaris ubicats a cada escola. Com a colofó, les classes participants els alliberen a les basses del Delta, per reforçar la població d’aquest peix amenaçat i per crear nous nuclis. Part dels Fartets alliberats també procedeixen de les instal•lacions de la Societat d’Estudis Ictiològics, entitat que s’encarrega de la reproducció i el seguiment dels Fartets. Un dels alliberaments es realitzarà  en una de les basses creades pel Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat al Delta, on els Fartets contribuiran al control biològic de les larves d’aquest insecte.

19/04/2010 - Primer anellament de mosquiter pàlid oriental a espanya

El dia 17 d’abril, durant la campanya de migració primaveral que el Consorci realitza al Remolar mitjançant l’ICO, s’ha anellat per primer cop a Espanya, un Mosquiter pàl•lid oriental (Phylloscopus orientalis).
És un petit ocell considerat fins fa pocs anys una subespècie del semblant mosquiter pàl•lid occidental (Phylloscopus bonelli). Actualment està separat com una espècie diferent. Es distribueix per l’est d’Europa (Grècia, Països Balcànics, Bulgària, Romania, Turquia) i Jordània.  Està considerat un migrant divagant en l’Oest d’Europa. L’anellador Joan Castelló va capturar un exemplar i va esdevenir la primera cita de l’ocell a Catalunya i Espanya. Es comprova una vegada més que els Espais Naturals del Delta del Llobregat és un dels llocs de Catalunya on més ocells rars s’observen.(foto: Joan Castelló) 

16/04/2010 - Alliberament de fartets als espais naturals del riu llobregat

El dia 28 d’abril s’alliberaran 25 Fartets en una bassa dels espais naturals del Riu.
Es tracta d'un peix endèmic de les zones humides del litoral mediterrani ibèric, del qual n’hi ha varietats locals en cadascuna d’elles. Les poblacions del Delta del Llobregat són úniques i estan molt amenaçades ja que n’hi ha pocs exemplars, localitzats en un únic punt.
Des de l’any 2008 el Consorci desenvolupa un Pla de Gestió i Recuperació del Fartet al Delta del Llobregat juntament amb la Sociedad de Estudios Ictiológicos (SEI), amb el permís del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Un dels objectius d’aquest Pla és propiciar l’establiment d’aquest peix en altres basses del Delta, ja existents o de nova creació, i així minimitzar el perill d’extinció. L’alliberament programat serà el primer que es realitzarà fora del Remolar. Es farà en una bassa creada pel Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat a ca l’Arana, on els Fartets contribuiran al control biològic de les poblacions d’aquests insectes de la bassa i dels seus voltants. D’aquesta manera s’afavoreix la recuperació del Fartet al delta del Llobregat i el control dels mosquits.

15/04/2010 - Captura accidental d'un ratpenat

El dia 12 d’abril es va capturar un ratpenat de cova als Espais Naturals del delta del Llobregat, mentre es realitzava una sessió d’anellament d’ocells.
Durant de la campanya de migració primaveral que el Consorci realitza amb la col•laboració de l’Institut Català d’Ornitologia, l’anellador Joan Castelló va capturar accidentalment un exemplar de ratpenat de cova, quiròpter poc citat al Delta. Segons l’especialista en ratpenats, Jordi Serra, viu en muntanyes pròximes i era d’esperar que passés pel Delta durant els seus desplaçaments primaverals i que s’apropés per alimentar-se. El mateix especialista comenta que hi ha moltes espècies de ratpenats que utilitzen estratègies vitals molt semblants als petits ocells migradors. Amb això es demostra una vegada més que els Espais Naturals del delta del Llobregat són importants no només pels ocells, sinó per a molts altres éssers vius. (foto: Joan Castelló)

8/04/2010 - Comença la floració de les plantes

Durant el mes de març i principis d’abril han florit multitud d’espècies botàniques.
Destaquen les ravenisses per la seva omnipresència, les agulletes o les calabruixes. I sobretot destaquen les orquídies: les abelleres de la passió, les fosques, les vermelles, les de mirall, les mosques grosses i les flors de l’home penjat. Malgrat les temperatures relativament fresques del mes de març la floració no s’ha fet esperar, ja que la majoria desenvolupen el seu cicle en funció del fotoperíode (duració del dia i la nit), que és un valor constant. Tot i així, una bona temperatura i una precipitació adequada afavoreixen una major floració de les plantes.

07/04/2010 - Anellament inusual de Mosquiter Ibéric al Remolar

Durant el mes de març s’han anellat 14 Mosquiters ibèrics al Remolar, dintre de la campanya de migració primaveral que el Consorci realitza amb la col·laboració de l’Institut Català d’Ornitologia.
El Mosquiter ibèric és una raresa a Catalunya, del qual no hi ha gaires registres, ja que és un ocell que no està present com nidificant a l’Est de la península Ibèrica. Està considerat un migrador escàs, però anual en aquestes dates. Tot i així, els 14 exemplars capturats al llarg del mes de març de l’any 2010, estan molt per sobre de la mitjana dels anys anteriors i també molt per sobre dels que s’han anellat en altres punts de Catalunya. El nombre d’ocells implicats no té precedent, ja que als anellats s’ha de sumar els vistos i sentits cantant. Segons l’anellador Joan Castelló, alguns exemplars s'han estat un mínim de 4 dies al Remolar, menjant i augmentant de pes. Això demostra les condicions favorables que ofereixen els Espais Naturals del delta del Llobregat pel descans i l’alimentació dels ocells migradors. (foto: Phylloscopus ibericus (Joan Castelló))

06/04/2010 - Observació de dofins des de la torre mirador de la Bunyola

El dia 4 d’abril es van observar entre 20 i 30 dofins mulars davant de la torre mirador de la Bunyola, als Espais Naturals del delta del Llobregat.
L’observació va ser realitzada per la Informadora del Consorci Maria Cabau, entre el migdia i primeres hores de la tarda. Altres persones alertades per ella també van poder veure els dofins. Segons la informadora, els dofins van estar una mitja hora nedant i saltant, com si estiguessin pescant, a aproximadament un quilòmetre de la costa. Avui dia les observacions de dofí mular no són gaire freqüents en aquesta zona del litoral. (foto extreta de www.glaucus.org.uk/Torpedo2007Aug.htm)

10/03/2010 - LA NEVADA DEIXA PAISATGES DE POSTAL AL DELTA DEL LLOBREGAT

El temporal de neu que ahir va afectar tot Catalunya, va deixar una catifa blanca als espais naturals del delta del Llobregat, donant lloc a imatges poc habituals dels nostres espais naturals.
La vegetació dels aiguamolls i els arbres, que tot just comencen a florir, no s'han vist afectats, donat que la neu s'ha fos al llarg del dia d'avui. Pel que fa a la fauna, el temporal ha donat lloc a l'entrada sobtada al Delta d'espècies com els cotolius o els morells xocolaters, que s'han pogut observar als espais naturals del Riu.

14/10/09 - Papallona tigre al Delta del Llobregat

Des de finals de maig s'ha detectat papallona tigre (Danaus chrysipus) al Delta del Llobregat. És una de les papallones més boniques que es poden observar en aquestes zones. A més, és una papallona migratòria, que ocasionalment es reprodueix al Delta.
La papallona tigre (Danaus crysipus) és una papallona espectacular, de color taronja i relativament gran. A més té la particularitat que és verinosa pels ocells. És una papallona bàsicament africana, que alguns anys s'expandeix cap el nord i forma colònies reproductores en zones del litoral mediterrani ibèric. Pràcticament arriba tots els anys, però les colònies reproductores normalment acaben per desaparèixer amb l'arribada del fred.

Al Delta del Llobregat es va confirmar la seva cria puntual als anys 90, en un any d'arribada massiva d'exemplars. Des de llavors, s'observa en petites quantitats gairebé tots els anys. Aquest any, tot i que encara no s'ha confirmat la seva cria, l'arribada ha estat molt important, amb presència regular i abundant, sobretot des del mes de juliol i fins la data actual, però amb presència ja des del mes de maig. Les concentracions més remarcables s'han donat a prop de la pineda de cal Tet, en zones de canyissar amb plantes enfiladisses, amb més de 20 exemplars observats junts.

La papallona tigre és una espècie bioindicadora del canvi climàtic, ja que és una espècie meridional que està ampliant la seva àrea de distribució més cap el nord, a causa de l'augment de les temperatures.