Consorci Delta del Llobregat

La Xarxa Natura 2000 és el conjunt de llocs importants per a determinades espècies i hàbitats, recollits a les Directives europees i que els Estats membre seleccionen i proposen. La Xarxa Natura 2000 està formada per dos tipus d’espais protegits: les ZEPA (Zones d’Especial Conservació per a les Aus), que s’han designat per a la conservació de les aus silvestres conforme a la Directiva d’Aus; i les ZEC (Zones Especials de Conservació), que es determinen a partir dels LIC (Llocs d’Importància Comunitària) aprovats per la Comissió Europea en base a la Directiva d’Hàbitats.

El Govern ha aprovat aquest dimarts 23 de juliol ampliar la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, proposar l’ampliació del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Delta del Llobregat, que passa a denominar-se Aiguamolls del Delta del Llobregat, i dur a terme tot un seguit de mesures per garantir el futur del Delta.

En concret, la ZEPA s’amplia en 1.472,07 ha, amb una superfície protegida final de 2.407,12 ha, dins els termes municipals del Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels i Barcelona.

Aquesta modificació dona resposta a la carta que la Comissió Europea va enviar al Govern de l’Estat, i que entre d’altres qüestions l’emplaçava a ampliar la ZEPA i incloure dins dels espais naturals protegits àmbits que fins ara no ho estaven. Va ser l’entitat ecologista DEPANA qui va manifestar davant de la Comissió Europea aquesta necessitat d’ampliació de la ZEPA del delta del Llobregat, tot prenent com a referència la IBA (Important Bird Area), el programa de BirdLife International que serveix a la Comissió Europea per a la identificació d’espais de gran interès per a l’avifauna i poder reclamar la seva conservació i gestió.

L’ampliació de la ZEPA arriba per tant, un cop denunciada i sobre tot, constatada la necessitat de revertir la pèrdua d’hàbitats i espècies i la fragmentació de la superfície dels espais amb valor natural que han portat al delta del Llobregat al límit o per sota del que es considera viable per acomplir l’objectiu pel qual es va declarar ZEPA.  A aquest fet, cal afegir la qualitat deficient de les masses d’aigua i l’increment d’espècies invasores de flora i fauna que desplacen les espècies locals i que contribueixen a la pèrdua de biodiversitat general. 

L’acció humana ha anat transformat el delta del Llobregat, fins al punt que avui en dia els espais naturals es troben enmig de grans àrees urbanes i de serveis, i ocupen una superfície molt reduïda i molt fragmentada. És aquí on els sòls agrícoles juguen un paper clau en la preservació del conjunt de l’ecosistema del delta del Llobregat, i poden contribuir a garantir la connectivitat i a donar major coherència ecològica a tot el sistema. D’aquesta manera es preserva el llegat actual del delta del Llobregat, que incrementa la protecció respecte a la pressió urbanística.

L’interès ornitològic de les zones agrícoles i obertes de la plana deltaica és preceptiu per incloure-les a la ZEPA. A més de ser l’hàbitat principal de moltes espècies, com el xoriguer, el mussol comú o el torlit, aquests ambients són també zones d’alimentació d’altres espècies no estrictament agrícoles, com el bernat pescaire, el falcó cama-roig o l’esplugabous. La nova ZEPA protegeix el territori tant per a les aus sedentàries com per a les migratòries, nidificants i hivernants, amb la qual cosa es garanteixen les seves àrees de reproducció, alimentació, repòs i hivernada.

L’acord també amplia l’anomenat LIC (Lloc d’Interès Comunitari) en 590,83 ha, de manera que passa a tenir una superfície de 1.556,66 ha. De fet, el delta del Llobregat esdevé un espai de gran valor ecològic per la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari. En destaquen els litorals, especialment els referents als ambients dunars, com les pinedes de pi pinyer, catalogades com a prioritàries. Cal destacar que l’ampliació del LIC comportarà una protecció de més del 56% de l’hàbitat de les depressions humides interdunars, del 47% de les dunes movents del cordó litoral amb borró i del 13% de les dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre.

La proposta incorpora també la llera del riu Llobregat entre la desembocadura i el pont de la carretera N-340 (Molins de Rei – Sant Vicenç dels Horts) com a ZEPA i LIC. Això aporta una extensió rellevant d’espais fluvials amb ambients de ribera i una presència important d’ocells que fan servir aquest tram del riu de forma complementària a les zones humides del Delta, alhora que esdevé un element clau per a la connectivitat biològica del territori.

L’acord de Govern disposa que seguidament a l’ampliació de la ZEPA es tramitarà el Pla de protecció del medi natural i del paisatge del delta del Llobregat. Aquest pla és l’instrument jurídic d’ordenació dels usos i de la gestió de tot l’espai natural protegit, permet fixar els objectius de conservació del patrimoni natural i de la qualitat paisatgística, i regular les activitats i l’aprofitament dels recursos naturals, així com l’ús públic i la xarxa viària i de camins. Mitjançant aquest pla també es poden delimitar zones perifèriques de protecció, àmbits d’influència i àmbits de connectivitat amb altres espais naturals, i establir mesures per a la promoció socioeconòmica i de govern de l’espai. 

Tanmateix, el Govern s’ha compromès a impulsar tot un seguit de mesures per garantir el futur del delta del Llobregat, entre les que destaquen la recuperació de la biodiversitat; la promoció, diversificació i modernització de l’activitat agrària sostenible i de proximitat; i  la millora de la qualitat de les masses d’aigua i de les infraestructures hídriques i de reg. Per últim, s’hi ha fixat el compromís d’impulsar un treball conjunt i integrador, en què participi el món local, agrari, ambiental i social, que serveixi per definir i construir una estratègia compartida per al conjunt del delta del Llobregat, entès com un sol sistema d’espais oberts, que permeti compatibilitzar la producció d’aliments amb la conservació dels hàbitats i les espècies.