Consorci Delta del Llobregat

Els censos d’ocells d’aquest hivern 2025/2026 al Delta del Llobregat han donat un resultat molt similar al del censos de la temporada 2024/2025, amb només vuit exemplars de diferència. Tot i que algunes zones humides han estat seques o gairebé seques degut a les obres de restauració ecològica i millora de la inundabilitat que s’han fet als espais naturals del Riu - Cal Tet – Ca  l’Arana i al Remolar - Filipines, això ha provocat una distribució diferent dels ànecs, però s’ha censat un nombre total pràcticament igual. El mateix ha succeït amb els ardeids, amb un total de 1.520 exemplars, que suposen 23 individus més que l’any passat.

Els cabussons augmenten en 13 exemplars, gràcies principalment a l’increment del cabusset comú. En canvi, el corb marí gros disminueix en 21 exemplars, amb un total de 315 individus repartits en tres ajocadors.

Pel que fa a alguns passeriformes lligats al medi aquàtic, la boscarla mostatxuda arriba als 11 exemplars, un més que la temporada anterior, mentre que la cotxa blava, amb 10 exemplars censats, en registra dos menys.

El nombre de ràl·lids: fotges, polles blaves i rasclons, disminueix en 5 exemplars respecte a 2025. Destaca la preocupació pels baixos efectius de polles blaves, amb un total de només 4 exemplars.

La daurada grossa, espècie inclosa a l’annex I de la Directiva Aus, augmenta notablement amb 90 exemplars més, assolint un total de 172 individus.

Cal remarcar el Riu Llobregat, entre El Prat i Sant Boi, es consolida com una zona estable d’alta valor ornitològic per als ocells aquàtics hivernants, degut sobretot a la formació d’un gran dormidor d’esplugabous amb 912 exemplars, que s’ha desplaçat des de les Basses de Can Dimoni, on no acabaven de trobar la tranquil·litat necessària degut molt provablement a la pesca furtiva que s’ha practicat en ocasions en aquest indret. 

El censos d’anàtids hivernants s’han realitzat entre el mes de novembre de l’any 2025 i gener del 2026. S’ha comptabilitzat un mínim de 670 exemplars, el novembre de 2025, i un màxim de 963 exemplars, el gener 2026, de 12 espècies diferents.  Així, l’any 2026 l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos) amb un total de 178 exemplars ha representat el 18,4 % dels anàtids hivernants al Delta. L’Ànec griset, que havia augmentant fins l’any 2017, manté una certa estabilitat.  L’ànec cullerot (Anas clypeata), que va experimentar un descens notable l’any 2025, sembla que s’ha pogut mantenir amb uns efectius pràcticament iguals.

Si descrivim aquesta tendència per àrees concretes dins dels espais naturals del delta del Llobregat, el Remolar – Filipines continua sent l’espai on es concentra la major població d’anàtids hivernants.

Per altra banda, el cens de rapinyaires hivernants de gener d’aquest any ha donat un resultat de 59 exemplars de 9 espècies, destacant un exemplar d’àliga marina i dos exemplars d’àguila cuabarrada.

La conclusió de tots aquests censos, que realitza el personal del Consorci dels espais naturals del delta del Llobregat, és la tendència a l’estabilitat. Els censos es fan cada any en els mateixes dates, des de fa molts anys i en les mateixes àrees, fent itineraris de prospecció i recomptes observant amb binocles o telescopi el mar, el riu o les zones humides, des dels punts més estratègics.

L’objectiu no és altre que avaluar l’estat de conservació i detectar tendències en els nostre espais naturals, i les aus són un bioindicador molt precís per això, sobre tot en el cas de les aus aquàtiques i les rapinyaires. Aquestes dades permeten gestionar els espais naturals adequadament, detectant els efectes del canvi climàtic o la pèrdua d’habitats, i proposar accions perquè el delta del Llobregat conservi i millori els valors ornitològics que li són propis com a tercera zona humida de Catalunya.

FOTO: Grup de Xarxets comuns - Consorci Delta del Llobregat - Ferran López