Consorci Delta del Llobregat

Les actuacions efectuades durant els darrers mesos a l’espai natural del Remolar-Filipines han estat finançades amb fons europeus Next Generation i executades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i permetran fer una gestió adaptativa i més eficient de la inundació en diferents sectors de la maresma, així com millorar la qualitat hídrica de l’espai natural i les condicions per a la recuperació de la biodiversitat pròpia de les zones humides litorals.

L’objectiu d’aquesta obra és millorar l’estat ecològic de la maresma de les Filipines, la més gran de tot el delta del Llobregat, i que alberga una extraordinària biodiversitat. Amb les actuacions dutes a terme s’espera revertir de manera ràpida la qualitat de l’aigua, així com donar major estabilitat al règim d’inundació, en especial durant el període de nidificació de les aus.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, s’ha referit aquest dilluns a l’espai natural del Remolar-Filipines, situat a Viladecans, com a “una zona humida protegida de molt valor natural i crucial per a la biodiversitat  i en especial per a les aus, i que alhora serveix per reduir l’impacte de les inundacions”.

La maresma de les Filipines i l’estany del Remolar constitueixen una massa d’aigua que, segons el Pla de gestió del Districte de la conca fluvial de Catalunya 2022-2027, es trobava en estat ecològic “dolent”. Durant anys, les aigües de mala qualitat han perjudicat l’ecosistema i la seva biodiversitat. La manca de mecanismes de control de la inundació, juntament amb l’entrada d’aigua amb una forta càrrega de nutrients procedent de les corredores que hi desguassen, havia provocat una degradació de l’espai amb la consegüent reducció de la biodiversitat i dels hàbitats propis dels ambients de maresma. A més, en períodes secs, la problemàtica es traduïa en l’absència total d’aigua, que afectava a un gran nombre d’espècies d’aus aquàtiques que utilitzen aquest espai per a la nidificació i el repòs en el pas migratori.

L’obra feta per l’ACA ha suposat una inversió de 1,3 milions d’euros, provinent de fons europeus Next Generation, i ha consistit en la construcció d’un pou de captació d’aigua de l’aqüífer profund i en la instal·lació d’un bombament superficial  des del braç de la Vidala que aporten aigua de bona qualitat cap a les diferents zones de la maresma, així com en l’anivellament de motes i camins per tal d’evitar l’entrada d’aigua contaminada. També s’han ajustat i reparat diferents comportes existents i s’han instal·lat les canonades per conduir l’aigua als diferents sectors de la maresma.  L’arranjament del sistema de comportes i punts de desguàs permetrà regular quins espais s’inunden, fent així una gestió adaptativa. Finalment s’ha instal·lat una xarxa de piezòmetres a l’aqüífer superficial per al seguiment i control i sensors de mesura del nivell d’aigua, l’oxigen i la conductivitat en els diferents punts.

Aquest és un projecte llargament reivindicat, i que pot posar fi a dècades d’un estat ecològic deficient de la maresma  que ha provocat una important minva de biodiversitat, en especial pel que fa a la petita fauna aquàtica (insectes, mol·luscs, amfibis, peixos etc.)  i la vegetació submergida. “Els treballs que ha fet l’ACA faran possible la recuperació i millora gradual d’aquesta zona humida”, ha dit Paneque, que per altra banda també ha volgut destacar la col·laboració entre la Generalitat i les administracions i entitats del territori, “per fer actuacions rigoroses i ambicioses on els coneixements tecnològics actuals sobre els sistemes hídrics es posen a l’abast del propòsit de restaurar les ferides antigues produïdes sobre aquest espai natural d’alt valor natural i social”.

FOTO: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica