La riquesa ornitològica del delta del Llobregat continua augmentant amb la incorporació d'una nova espècie a la seva Llista Patró d’Ocells. Es tracta d'una fredeluga pròpia de la Mediterrània oriental, la península Aràbiga i l'Àfrica subsahariana; una observació excepcional que amplia fins a 363 el nombre d’espècies diferents que observat als espais naturals del delta del Llobregat.
Aquest dilluns, 29 de juny, es va detectar a l’espai natural del Remolar-Filipines, concretament a la maresma de les Filipines, un exemplar de fredeluga d'esperons. Es tracta d’una espècie limícola que no s'havia observat mai fins ara ni al delta del Llobregat ni a Catalunya. La troballa constitueix, per tant, la primera citació d'aquesta espècie al territori català.
La fredeluga d'esperons manté les seves poblacions reproductores principalment a l'Àfrica subsahariana, així com en diverses zones de l'Orient Mitjà i de la península Aràbiga. Tot i això, de manera ocasional, alguns individus realitzen desplaçaments molt més enllà de la seva àrea de distribució habitual i arriben a diferents països europeus.
Aquest fenomen sembla haver-se fet més freqüent durant els darrers anys. De fet, recentment també s'han registrat observacions de l'espècie a Andalusia, Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid. En tots aquests casos es tractava d'exemplars sense anellar, fet que descarta, en principi, que es tracti d'aus escapades de captivitat i reforça la hipòtesi que siguin individus salvatges en dispersió.
La fredeluga d'esperons deu el seu nom als dos esperons ossis que presenta a la flexura de les ales, una característica distintiva que utilitza per defensar el territori i protegir les seves cries davant de possibles depredadors.
Amb aquesta nova au ja són 363 les diferents espècies d’ocells que s’han citat al delta del Llobregat. Una xifra que, com sempre diem, constata la gran diversitat ornitològica que trobem en aquests espais naturals protegits, més encara si tenim en compte, la seva mida reduïda, fet que en confirma el valor estratègic i la necessitat de conservar-los.