Consorci Delta del Llobregat

<< El delta del Llobregat d'avui és un mosaic de paisatges on els espais naturals destaquen pel seu valor ecològic i paisatgístic i per la biodiversitat que alberguen. >>

El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.
Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània.

Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.

El delta del Llobregat es va començar a formar fa aproximadament 18.000 anys, però només  en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual, que pateix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu.

Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.

El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport.

El marge esquerre del riu Llobregat es va  transformar ràpidament  i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades. Les àrees millor conservades són les que constitueixin els espais naturals.

La varietat d'hàbitats presents d'interès europeu i la riquesa faunística i botànica van fer que la Generalitat de Catalunya l’any 1987 protegís com a reserva natural parcial la Ricarda – Ca l’Arana i el Remolar – Filipines, i que el Consell de les Comunitats Europees declarés l’any 1994 com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) 573 ha que incloïen la Ricarda – Ca l’Arana, el Remolar – Filipines, la Murtra i els Reguerons. A l’actualitat la ZEPA la conformen 2.407,12 hectàrees, a partir de l’acord pres pel govern de Catalunya al juliol de 2024, i inclou espais que s’han anat protegint al llarg dels anys, com les basses de Can Dimoni, diverses pinedes litorals com ara la de Can Camins, el Remolar i la Marinada, la zona humida de l’Olla del Rei, el  corredor litoral del Prat, el Riu des de la desembocadura fins a Molins de Rei i bona part dels espais agrícoles de la plana deltaica.