Consorci Delta del Llobregat

El espais naturals del delta del Llobregat són un dels pulmons verds de l'àrea metropolitana de Barcelona, conjuntament amb tota la zona agrícola del Delta del Llobregat.

El Consorci que gestiona els espais naturals del delta del Llobregat té entre d'altres objectius la preservació de la biodiversitat dels hàbitats d'interès natural, entre els quals destaquen els de les zones humides, els de les zones dunars i els de les pinedes litorals sobre dunes. També té entre els seus objectius la preservació de les diferents espècies de plantes i animals que hi viuen, amb especial atenció a les més vulnerables o necessitades de protecció.

L'estudi i catalogació de la biodiversitat que alberguen els espais naturals és molt important per a poder conèixer tots els organismes que hi viuen i que són necessaris per al bon funcionament dels ecosistemes. Això permet apreciar millor la importància natural d'aquests espais, i alhora permet millorar-ne la gestió, tenint en compte les necessitats de les espècies en situació més vulnerable.

En els espais naturals del delta del Llobregat hi ha presents 20 hàbitats naturals inclosos a l'annex I de la Directiva Hàbitats, considerats d'interès europeu, 3 dels quals es consideren de protecció prioritària: Llacunes costaneres, Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre i Aiguamolls calcaris amb mansega. El Consorci fa el seguiment i l'avaluació d’aquests hàbitats mitjançant l’estudi dels grups bioindicadors, com la vegetació dunar i els macròfits (vegetació aquàtica submergida). En aquest sentit podem dir que l'estat de salut dels nostres hàbitats és acceptable, però millorable, ja que alguns espais van recuperant els seus organismes i funcionament característics, com la llacuna de cal Tet; però altres encara no; com la llacuna de la Ricarda i la llacuna i maresma del Remolar.

D'altra banda, el Consorci ha dut a terme un programa de seguiments de fauna per conèixer de manera continuada l’evolució de les especies animals que habiten el delta del Llobregat, per poder així detectar canvis, determinar tendències i diagnosticar els efectes; a fi de planificar correctament les actuacions de conservació. Entre la fauna amenaçada present al Delta i que és objecte de seguiment es troba la gavina corsa.

La gavina corsa només nidifica amb regularitat al delta de l’Ebre, però des de l’any 2009 té un altre nucli de cria al Delta del Llobregat, precisament al tram final del riu Llobregat (declarat Refugi de Pesca). L'any 2013 s'ha confirmat que el tram del riu és una de les zones més importants per a la gavina corsa al delta del Llobregat, doncs aquí es troba la principal colònia de cria, però també una de les millors zones de concentració prenupcial i postnupcial. Altres zones del delta del Llobregat molt utilitzades per la gavina corsa són la platja de Ca l'Arana i la de Carrabiners, on ja ha intentat criar i on segurament ho farà en el futur, si milloren les condicions.

Un altre dels seguiments de l'avifauna que es fa al delta del Llobregat és el de la migració dels ocells. L'ICO (Institut Català d'Ornitologia) té diverses estacions d'anellament que els permet estudiar les tendències i els paràmetres demogràfics dels ocells terrestres de tot Catalunya, anomenades estacions Sylvia. Al delta hi ha 3 de les 40 estacions de Catalunya, que estudien 2 períodes: l'estival o reproductor, i l'hivernal. Les dades dels últims seguiments posen de manifest que els espais protegits del Delta del Llobregat són punts de descans vitals per a moltes espècies d’ocells migradores, especialment de llarga distància, no només els típics ocells d'aiguamoll com els limícoles o els ànecs, sinó també per a moltes espècies petites, com els passeriformes. Així mateix, mitjançant l'anellament s'ha constatat que durant l’època de reproducció, aquests espais acullen una bona població d'ocells passeriformes nidificants especialitzats en zones humides, ambients que ocupen molt poca superfície en el conjunt del país. El gran nombre d’espècies anellades en diferents anys (105), el major de qualsevol altre espai de Catalunya, també demostra la riquesa i varietat d'ambients del Delta del Llobregat.

Si parlem de vegetació també hem tingut algunes sorpreses. L'any 2013, com ja ve sent habitual, botànics de la Societat Catalana de Micologia van prospectar els fongs dunars a les pinedes protegides del Delta. Enguany, les condicions climàtiques no han afavorit molt la proliferació dels fongs. Per això, les espècies trobades van ser relativament poques, però entre elles n'hi ha cinc que no havien estat citades als estudis anteriors al Delta, com són: Galerina graminea, Byssomerulius corium, Gymnopus aquosus, Russula caerulea i Trametes versicolor.

En els seguiment d'orquídies realitzats aquest any al Delta, s'han localitzat 15 espècies, amb un total de 3.820 peus comptabilitzats, el que significa un gran augment del nombre de peus respecte l'any anterior, en què es van comptabilitzar només 1.264 peus. Les espècies més abundants han estat l'abellera vermella (Ophrys tenthrendinifera), l'abellera de la passió (Ophrys sphegodes) i el gall parviflor (Serapias parviflora).

En definitiva, alguns èxits i encara moltes potencialitats per a uns espais naturals, que malgrat no ser ja tant desconeguts com a punt de trobada i passeig per a una bona part de la població metropolitana, continuen sorprenent per la riquesa faunística i la varietat d'espècies que s'hi poden trobar.

Segons la Gerent del Consorci, María José Albaladejo, " la divulgació del coneixement científic i en especial de tota la biodiversitat que alberguen els espais naturals és, sens dubte, un pas més per contribuir a que aquests siguin més estimats i respectats ".