Consorci Delta del Llobregat

El fartet és un peix endèmic de la península ibèrica, distribuït en petites poblacions aïllades pels aiguamolls del litoral mediterrani, des d’Almeria a l’Alt Empordà.  Al delta del Llobregat es va donar per extingit als anys 70 del segle passat, tot i que, afortunadament els darrers exemplars van ser recollits per particulars que els van mantenir en aquaris. L’any 1995 es va excavar una bassa a l’espai natural del Remolar-Filipines on es van alliberar una part dels individus conservats en captivitat i va començar el retorn del fartet al Delta. 

El 2008 es va iniciar el projecte de recuperació del fartet al delta del Llobregat, basat en la cria en captivitat de l’espècie en unes instal·lacions situades a la pineda del Remolar i l’alliberament progressiu en els anys següents en diverses basses i llacunes litorals. Fins i tot es van excavar 3 basses noves per allotjar l’espècie, que va sufragar el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, donat que el fartet permet fer un control biològic de les poblacions de mosquits. Malauradament els resultats dels alliberaments no han estat els esperats i el fartet només ha pogut establir poblacions viables en dues de les basses on s’han alliberat. Per altre banda la cria a les instal·lacions de la pineda resultava poc eficient. És per això que es va plantejar implicar al ZOO de Barcelona, com a entitat especialitzada en la cria d’animals i en la conservació de la fauna autòctona, en la reproducció en captivitat d’aquesta espècie.  El conveni de col·laboració signat entre les dues entitats permetrà tenir, els propers anys, un stock de fartets suficient per continuar amb la repoblació de basses i aiguamolls del Delta.

És per això que s’ha dut a terme la captura dels fartets que serviran per crear el nucli reproductor del ZOO, amb 130 exemplars provinents de la bassa de la pineda de can Camins i d’una població existents a una bassa de la masia de can Comas.

D’altra banda, per tal de conèixer acuradament els requeriments d’hàbitat del fartet i les causes que han provocat el poc èxit dels alliberaments anteriors, el departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona durà a terme diversos estudis a les instal·lacions del ZOO i a les basses on s’alliberin properament, de manera que ens doni llum dels condicionats d’hàbitat i l’efecte de competidors com la gambusia que condicionen la seva supervivència.

Esperem que el fartet pugui anar-se estenent pel territori deltaic els propers anys i puguem parlar d’un veritable retorn d’aquest peixet del Delta.

Autor fotografia: Roberto Sáez