Consorci Delta del Llobregat

L’observació l’han fet naturalistes de les associacions Depana i SOS Delta que constaten que l’esquirol vermell torna a habitar al delta del Llobregat. Després de 40 anys sense dades de la seva presència, les pinedes de la Pava de Gavà s’han convertit en la llar d’aquest animal. El primer cop que es van observar  va ser a l’abril de l’any 2016. Posteriorment es va realitzar altres observacions. Finalment es va poder confirmar la presència continuada de l’esquirol a través d’unes imatges obtingudes amb una càmera de fototrampeig el 26 de maig de 2018, i des d’aleshores, s’han localitzat exemplars d’aquesta espècie en altres filmacions. 

L’esquirol vermell és un mamífer rosegador que fa entre 20 i 25 cm de llarg més 15-20 cm de cua. És de color vermellós a l’estiu i més grisós a l’hivern, mentre que la panxa és de color blanquinosa. Té quatre dits a les potes del davant, que són curtes, i cinc dits a les del darrera i una cua molt peluda que li serveix per mantenir l’equilibri.

S’alimenta de llavors d’arbres (pinyons, avellanes, glans, nous, castanyes) i també de bolets i fruits del bosc. Els agafa amb les potes del davant, els pela i se’ls menja. També pot menjar ous i petits ocells. L’esquirol construeix nius en els arbres i els revesteix de fulles i molsa. La femella gesta tres o quatre cries durant uns 40 dies. En néixer els petits esquirols tenen els ulls tancats i no tenen pèl i s’alimenten de llet durant unes cinc setmanes. Viu als boscos, sobretot de pins, prop de zones amb aigua.

Des dels anys 80, a les pinedes litorals del Delta només hi ha hagut algunes  observacions d’esquirol puntuals i aïllades, tot i que en algun sector pogués haver una petita població que hagués passat desapercebuda fins a l’actualitat. De fet, en algunes zones de la pineda de Gavà s’han trobat pinyes menjades per l’esquirol bastant antigues, el que fa pensar que ja hi era present des de feia molt de temps.

Les pinedes litorals del delta del Llobregat son majoritàriament de pi pinyer i només es abundant el pi blanc, fent un bosc mixt amb el pi pinyer, a les pinedes de Gavà i Castelldefels. El fet que l’esquirol sigui un gran consumidor dels pinyons del pi blanc concorda amb que s’hagi localitzat en una pineda on abunda aquesta espècie d’arbre.

Les pinedes litorals de la Pava, a Gavà, situades al voltant de la riera de Canyars i on s’ha localitzat la població d’esquirol, es poden considerar un Hostpot de Biodiversitat al Delta i la presència de l’esquirol n’és un exemple. També és l’únic lloc del Delta on nidifiquen tres espècies diferents de Picots, i es calcula que alberga la millor població d’eriçó clar del Delta. Hi trobem alguns dels pins pinyers més vells del Delta, de més de 200 anys d’edat. La varietat d’ambients queda palesa també per la barreja de pins blancs amb pi pinyers; per la presència de diverses zones humides intra dunars amb les millors poblacions de Cesquera (Saccharum ravennae) a nivell deltaic; i per la gran varietat i quantitat d’orquídies que encara s’hi troben, sent el principal reservori de les abelleres fosques (Ophrys fusca) i els gallets (Serapias parviflora) del Delta.

Aquestes pinedes, tot i constituir una de les millors representacions d’un hàbitat d’interès de conservació prioritari a nivell europeu (2270* Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre), segons la Directiva Hàbitats, no estan actualment protegides.  

DEPANA i SOS Delta del Llobregat han posat en marxa un projecte per estudiar la situació actual de l’esquirol i reivindicar més protecció ambiental d’aquesta pineda tan valuosa.

Imatge: SOS Delta