Consorci Delta del Llobregat

Gran part de les aus aquàtiques de les zones humides presents a les Reserves naturals del delta del Llobregat nidifiquen a terra. Això les fa molt sensibles a la presència de depredadors terrestres oportunistes, com el senglar i la guineu.

Aquests dos mamífers havien desaparegut del Delta al llarg del segle XX, però ara nou s’han tornat a instal·lar i han recuperat el terreny perdut. Des de fa més d’un dècada, la presència regular d’aquests animals als diferents espais naturals ha esdevingut una de les majors problemàtiques per l’avifauna del delta. L’impacte és tan gran, que han desaparegut les grans concentracions d’ocells nidificants, com les de les Cames llargues, que en part s’han dispersat cercant llocs fora de l’abast d’aquets depredadors.

Només prenent mesures per impedir  l’accés dels senglars i les guineus a les zones de nidificació, sobre tot a la primavera, període durant el qual la majoria d’ocells fan niu, es pot evitar la seva acció depredadora sobre els nius i els pollets.

Per aquest motiu i en previsió de possibles depredacions, es va decidir intervenir a les petites illes situades tot just davant de l’aguait de la maresma del Remolar, on anys enrere niaven vàries espècies d’aus protegides. Les illes s’han envoltat amb un fil elèctric impedint, d’aquesta manera, l’accés als depredadors. A més, s’ha tret la capa superficial de terra impedint, així, el creixement excessiu de les plantes que cobrien bona part de les illes i que dificultaven el seu ús per a la nidificació i el repòs de les aus aquàtiques.

Ambdues gestions han afavorit clarament l’augment de parelles nidificants de Xatrac menut amb un total de nou nius però, també, dels Cames llargues amb dotze nius, de la Perdiu de mar amb un niu i del Corriol petit també amb un niu.  

Aquesta actuació s’ha dut a terme gràcies als ajuts que atorga el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya als espais naturals protegits de Catalunya. El projecte consistent en el condicionament de les illes de l’estany de cal Tet  i de la maresma del Remolar ha tingut un cost total de 52.000 €, dels quals el Departament n’ha sufragat el 70%.