Consorci Delta del Llobregat

La papallona tigre (Danaus chrysippus)  és de talla mitjana – gran, de coloració taronja, amb les puntes de les ales negres i blanques. Aquesta coloració i la seva forma de volar, lenta i pausada, criden molt l’atenció i fa que sigui una papallona molt bonica. S’assembla molt a la papallona monarca (Danaus plexippus), famosa per les grans migracions que realitza a Amèrica. Ambdues pertanyen a la família dels Ninfàlids.

És una espècie migradora de climes càlids, amb poblacions al Nord d’Àfrica, Àsia sud-oriental i Austràlia, que arriba a les nostres costes cap a l’estiu, en quantitat variable, amb els vents càlids. A la Península Ibérica hi ha poblacions locals establertes a les zones litorals del Sud.

Als espais naturals del Delta del Llobregat s’observa cada any entre els mesos de juny i novembre, però la quantitat és molt variable segons els anys, amb uns pocs exemplars o amb desenes d’exemplars, com aquest any.

Alguns anys s’ha comprovat la seva reproducció. Les femelles dipositen els ous sobre les plantes nutrícies de les seves erugues, com la corretjola borda (Cynanchum acutum) o el seder (Gomphocarpus fruticosus). Amb l’arribada de l’hivern i el fred les larves acaben morint.

Aquest any, per primera vegada, segons el fotògraf especialitzat en lepidòpters, Juan Ramón Córdoba León, les papallones han realitzat el cicle complet, sobrevivint les larves a l’hivern i completant la metamorfosi, a causa de les temperatures cada vegada més càlides, fins i tot a l’hivern. Així, aquests exemplars, s’han afegit als que han arribat del Nord d’Àfrica.

Al Delta del Llobregat s’observa principalment a l’espai de cal Tet, on s’han comptabilitzat més de 50 exemplars un mateix dia del mes de setembre concentrats al voltant del prat de cal Nani (un prat pasturat amb cavalls), la majoria dels quals eren mascles nascuts a la zona (font: Juan Ramón Córdoba). No falten en altres zones del Delta, com a la pineda de can Camins, la platja i zones d’interior a prop del canal de la Bunyola i del canal de l’Aviació, especialment allà on troba la seva planta nutrícia.

Tot i que les irrupcions d’aquesta bonica papallona sigui un fenomen natural, el fet de sobreviure a l’hivern pot ser un símptoma més del canvi climàtic.

Foto: Pau Esteban