Consorci Delta del Llobregat

Una de les conseqüències del temporal Glòria que el mes de gener va patir Catalunya va ser l’alteració de les platges de tot el litoral. Al delta del Llobregat també es van veure afectades. En alguns casos, a part de la forta erosió de les zones dunars i predunars, es van acumular gran quantitat de deixalles i restes vegetals arrossegats pel riu Llobregat i dipositats pel mar sobre les platges.

Les platges que combinen l’ús públic i la protecció van ser netejades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb mitjans mecànics o be manuals, per deixar les restes orgàniques. Les platges protegides i sense ús públic, van ser objecte d’una jornada de voluntariat de retirada de residus, sobre tot plàstics, organitzada pel Consorci. Però les canyes i altres restes vegetals no es van retirar. En unes platges naturals i sense ús públic aquestes restes vegetals poden ajudar a crear micro hàbitats d’interès per a la fauna present. També poden contribuir a l’estabilització de la sorra. En qualsevol cas, la pròpia descomposició de la matèria orgànica vegetal amb el temps, conjuntament amb la seva meteorització per l’aigua i el vent acaben per desfer les restes vegetals que amb el temps s’acaben integrant en el medi.

Però en algunes platges protegides l’acumulació de canyes ha estat tant gran, mai vista, que difícilment es podran integrar en l’ambient dunar amb facilitat, i en canvi sí pot provocar grans distorsions en el seu poblament faunístic i vegetal. És el cas de les platges situades entre l’edifici de Carrabiners i el Semàfor. Aquí l’acumulació de canyes ha estat tant excepcional, que ha ocupat una gran part de l’amplada de les platges, creant un gran mur de restes vegetals, alterant l’hàbitat i sent inassumible pel medi. 

Precisament el tram de platja entre Carrabiners i Semàfor alberga unes poques parelles d’una espècie d’au en perill d’extinció, el Corriol camanegre, que al Delta té aquí la seva darrera població.

Per als Corriols camanegres aquesta acumulació de canyes és excessiva, doncs és impossible que corrin o facin nius entre elles, perdent alhora superfície de platja per a la seva nidificació. Qualsevol altra espècie que utilitzi les platges es pot veure afectada, com per exemple la Garsa de mar, la Perdiu de mar, la Gavina corsa, els Territs tres dits i els Pòlits cantaires, entre altres.  

Donada la necessitat de revertir la situació, s’ha sol·licitat la col·laboració de l’AMB per a eliminar ràpidament l’acumulació de canyes d’aquestes platges, abans que comencin a instal·lar-se els ocells nidificants. Prèviament s’han inspeccionat les platges per a poder assegurar que encara no hi havia cap niu.

Els dies 6, 7 i 9 de març s’ha realitzat amb maquinària la retirada de canyes cap a la part alta de la platja i la seva immediata trituració sobre la mateixa platja, sense afectar la zona més interna, on normalment sol haver una vegetació dunar més desenvolupada.

El material vegetal triturat i dipositat no suposa cap impediment per a la fauna i la flora d’aquestes platges protegides, per la seva mida petita i la seva dispersió en una superfície més ampla de platja. Tal i com ha quedat després de l’actuació, segurament trigarà poc temps a desaparèixer, per processos naturals de descomposició, o tapat per la mateixa sorra durant els dies de vent.  

El resultat final ha suposat una millora de l’espai, que en qualsevol cas caldrà validar mitjançant els seguiments de fauna i flora que s’efectuen en aquesta zona.