Consorci Delta del Llobregat

Què ha passat en aquestes setmanes als espais naturals? Sense el soroll insistent dels avions sobrevolant-los repetidament, sense milers de persones, corrent o pedalant ràpid, ràpid, amunt i avall pels camins que creuen els camps, els canals i les arbredes. També sense el soroll de les obres que sempre, en un lloc o altre, fem, dins o a la vora dels espais naturals, per solucionar algun dels molts problemes que, sovint, nosaltres mateixos hem generat. I sense les molèsties dels incívics que, com si fossin en un parc recreatiu, no respecten el silenci ni les normes, accedint i pertorbant els darrers llocs de refugi que intentem deixar a la natura. Afortunadament no tothom és igual.

El que ha passat és que, amb la tranquil·litat, els animals no actuen condicionats per la nostra presència. Amb l'única molèstia puntual dels treballadors del Consorci que hem anat a supervisar que tot estigués funcionant correctament, el que ens hem trobat no és que hi hagi més animals (a la majoria no els ha donat temps a completar cicles reproductius), però sí que s'hi deixen veure més. Mengen, festegen, descansen... allà on els plau, sense haver d'amagar-se cada cop que passa algú que alça la veu. També les aus migratòries troben ara més atractiu aquest espai per fer-hi una aturada en els seus llargs viatges.

És curiós que parlem de tranquil·litat quan el que passa ara a la natura és tot menys tranquil·litat. Milers i milers d'animals s'afanyen per arribar als seus territoris reproductors i ocupar els millors llocs, aconseguir la millor parella... Dins i fora de l'aigua, a llacunes i maresmes del delta del Llobregat, la vida esclata, i ara són els animals els que tenen pressa, - ràpid, ràpid, cal aprofitar el moment! I l'aire s'omple de colors, insectes i llavors de les plantes. És un espectacle que volem compartir amb tothom, i perquè el puguem compartir i gaudir, cal protegir-lo; protegir-lo perquè el puguin gaudir les generacions futures. 

Però no tan sols és una qüestió de gaudi. A tota aquesta quantitat i varietat de vida li diem biodiversitat. I hem après que mantenir aquesta biodiversitat, és a dir, la qualitat dels nostres espais naturals, de Cal Tet i del Remolar, de la Murtra i de Can Dimoni, de les platges naturals i de les pinedes... és vital per a l'equilibri ecològic que permet que els cicles naturals s'hi desenvolupin, ja sigui l'intercanvi de gasos o la producció d'insectes pol·linitzadors, la regulació hídrica o el control natural de plagues. I hem après que, encara que siguem una societat tecnològicament reeixida, seguim depenent d'aquests cicles vitals. I ara també sabem que aquesta biodiversitat i el seu equilibri és necessari per a disminuir la probabilitat de futures pandèmies.

Aquests dies hem vist una natura que es recupera, i ens hem sentit orgullosos. I això que molts dels problemes dels espais naturals segueixen existint, malgrat el confinament. Seguim tenint uns espais retallats i encaixats entre infraestructures que no paren de pensar a créixer més i més. Seguim rebent unes aigües d?una qualitat molt deficient, que ens condicionen tot l'ecosistema. Seguim tenint espècies invasores, i barreres que impedeixen que uns espais connectin amb els altres. Molts són els reptes i les amenaces a les quals hem de seguir fent front.

Comencen les primeres fases de desconfinament. Aviat, poc a poc, ens tocarà a nosaltres. Però aleshores haurem de demostrar que tot aquest temps tancats a casa, enyorant la natura a través de les nostres finestres i els nostres balcons, ha servit d?alguna cosa. No podem tornar a fer les coses com abans. I encara menys, el comprensible entusiasme per retrobar-nos amb la natura, ha de convertir-se en una invasió desmesurada dels espais ara naturals.

La natura ens ha ensenyat una part del que ens pot oferir si li deixem el seu espai. I hem d'aprendre a gaudir-la sense sobrepassar els seus límits per acollir-nos-hi. Això significarà que potser no podem anar tots alhora, al mateix lloc, en el mateix moment... Que haurem de ser molt escrupolosos en el respecte a les normatives, i no restar impassibles quan algú al costat nostre les transgredeixi. Que haurem de reconsiderar horaris, potser restringir-ne uns, potser flexibilitzar-ne d'altres. Fins on arriben les nostres ganes d'observar? Què deixem a la intimitat de la natura?.

També haurem de recuperar espais naturals, generar nous llocs on la natura, que ja hem vist que té ganes i necessitat d'expandir-se, pugui prosperar. I anar solucionant els problemes que ara malmeten una natura sovint considerada abocador dels líquids que ja no volem,  i un impediment per als projectes de creixement d?uns quants. Tenim molta feina a fer, per protegir-la, per permetre que s'expandeixi i per crear les condicions per entendre-la, mostrar-la i gaudir-la sense molestar-la.

En un temps en què ens adonem que el valor de les coses i dels treballs de les persones no és en realitat el que ens havien fet creure, apreciem més que mai tenir aliments de qualitat a la vora de casa, cultura més enllà de la pantalla de la tele i espais naturals impressionants quilòmetre zero.

Nèstor Úrios i Torromé

Tècnic d'ús públic i educació ambiental

Consorci dels espais naturals del delta del Llobregat