Consorci Delta del Llobregat

Els marges de camins, marges de cultius, o fins i tot els vorals, rotondes i parterres dels parcs i jardins de les ciutats estan coberts normalment per diverses espècies de plantes  herbàcies espontànies , amb un calendari de floració que abasta gran part de l'any.

Aquestes conformen comunitats, anomenades herbassars, que proveeixen de multitud de recursos (pol·len, nèctar, matèria vegetal, refugi, substrats de nidificació, etc.) i, per tant, són hàbitat per a multitud de grups d'insectes. Aquests herbassars, lluny de ser un destorb i haver-los d'eliminar per mantenir una aparença de netedat, tenen un gran valor ecològic i són un reservori de biodiversitat.   

Als espais naturals protegits del delta del Llobregat fa anys que s'apliquen criteris de conservació dels herbassars dels marges  de manera que només es realitzen les segues imprescindibles i molt acurades en els camins i itineraris amb ús públic. En primavera només es tallen les branques, de forma manual, d'esbarzers i canyes que molesten el pas de la gent o poden produir alguna lesió. Així, sobre tot en primavera, podem observar als marges dels camins una veritable explosió de plantes i flors, com ara al camí de la Bunyola o al camí entre Carrabiners i el Semàfor, on també s'han vist beneficiades moltes espècies d'invertebrats, destacant molts escarabats florícoles (coleòpters), papallones (lepidòpters) i abelles (himenòpters). Fins i tot s'ha arribat a detectar alguna espècie rara al Delta, com la papallona Cleòpatra (Gonopteryx cleopatra), centenars d'escarabats de l'espècie Hoplia coerulea (d'un blau intens, espècie en perill d'extinció i inclosa al llibre vermell d'invertebrats), o desenes de vespes de l'espècie Megascolia maculata.

Precisament reclamant una major valoració de la vegetació dels marges dels camins i dels parterres, amb tota la seva biodiversitat associada, associacions vinculades a l'entomologia a Catalunya, han fet el "Manifest per a la conservació dels herbassars", al qual s'han adherit nombroses associacions i particulars.

Entitats científiques com el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) a través del seu blog també han reivindicat una nova forma de gestionar el verd urbà a favor dels pol·linitzadors. Aquesta entitat també treballa en un projecte que proposa convertir els vorals de carreteres i autopistes, zones verdes de polígons industrials i zones semi urbanes en espais plens de flors que siguin útils per la conservació dels insectes pol·linitzadors, i planteja reduir la intensitat i la freqüència de les segues en aquests espais per tal de cobrir-los de vegetació amb certes espècies de plantes mel·líferes.

Són molts els ajuntaments que ja estan aplicant aquestes mesures per a la conservació dels herbassars en el seu àmbit d'actuació, i que ja no fan servir herbicides i mantenen les cobertes vegetals, tot informant a la seva ciutadania de que "netejar" no vol dir "segar", i demostrant que els espais marginals tenen un gran valor ecològic que cal conservar.

Als espais naturals del delta del Llobregat fa temps que es segueixen les directrius que estableixen les persones expertes en botànica i entomologia; però cal que els gestors dels vorals, parterres i marges de camins, ja estiguin aquests dintre d'espais naturals o en zones urbanes o semi urbanes, es conscienciïn de la importància dels herbassars com a espais de gran biodiversitat, que a més de connectar el verd urbà amb les zones naturals, resulten ser un gran atractiu per al públic, que per altra banda cada vegada està més informat i exigeix una gestió diferent.