Consorci Delta del Llobregat

L'informe Estat de la Natura a Catalunya 2020 és un recull d'informació clau que avala la necessitat d'impulsar polítiques dirigides a revertir la pèrdua de biodiversitat. L'informe ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya en el marc de l'Estratègia del Patrimoni i la Biodiversitat de Catalunya 2030, i coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). Han participat entitats i institucions vinculades a la investigació i la gestió dels nostres espais naturals i uns centenars de persones voluntàries.

L'any 2020 és l'any fixat per la Comissió Europea per a aconseguir els objectius de la seva estratègia per aturar la pèrdua de biodiversitat. No obstant això, les notícies que arriben constantment no van en aquesta línia sinó que avisen que el ritme d'extinció de les espècies i la destrucció dels hàbitats s'estan accelerant. Això compromet, al seu torn, cada cop més el funcionament ecològic del planeta i la provisió dels serveis ecosistèmics dels que la humanitat en depèn.

L'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat és l'ens de referència responsable de millorar l'organització, la integració, el tractament, la difusió i l'accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural de Catalunya. Aquesta informació és clau per conèixer la nostra riquesa natural, avaluar l'estat de conservació de les espècies, els hàbitats i els espais naturals, i orientar o prioritzar adequadament els esforços de gestió.

Per fer l'avaluació s'ha adaptat a Catalunya el Living Planet Index, un indicador utilitzat per les Nacions Unides que avalua els canvis en el nombre d'individus en les poblacions animals. En general, la problemàtica de la conservació de la biodiversitat a Catalunya és similar a la del conjunt d'Europa.

Les principals conclusions de l'informe ens indiquen que en els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus. Aquesta pèrdua d'individus és superior al 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, al 30% en les d'ambients agrícoles i prats i al 10% en les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable.

Els canvis en els usos del sòl són la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat, tot i que el canvi climàtic i l'arribada d'espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.

La causa de fons d'aquesta pèrdua de biodiversitat és un model socioeconòmic que intensifica l'obtenció de recursos en determinades àrees i n'abandona d'altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

Les mesures de conservació han estat essencials per revertir la situació negativa d'algunes espècies, hàbitats i llocs d'interès, però no han pogut aturar aquesta davallada general.

A principis de l'any vinent es celebrarà la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Diversitat Biològica, on governs i entitats conservacionistes faran balanç del darrer període per tal de definir l'estratègia post 2020. És, per tant un bon moment perquè a Catalunya s'avaluï l'estat de conservació de la nostra biodiversitat i es defineixi la nostra estratègia futura. Esperem que aquesta informació ens ajudi a definir amb major rigor les prioritats col·lectives i que ens empenyi a actuar amb coneixement de causa i la màxima eficàcia.

Descarrega l'informe. Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat.