Consorci Delta del Llobregat

Va ser un dia com avui ara fa 50 anys que es va signar a Ramsar el Conveni Internacional per a protegir zones humides, en un intent de conservar les més importants i racionalitzar l'ús dels seus recursos. En 50 anys hem aprofundit en el seu coneixement i ens hem fet més conscients del seu valor, no sols per a la fauna i flora, per a la biodiversitat, sinó també per a les persones, doncs son un element fonamental en la gestió de les aigües. 

Però conservar un ambient tan fràgil en un entorn tan humanitzat com és l'àrea metropolitana de Barcelona no és fàcil. La gestió dels aiguamolls és plena de grans alegries quan aconseguim recuperar espècies que feia anys que no es reproduïen al delta o millorem les condicions per evitar que el fartet s'hi extingeixi, però també plena de frustracions quan veiem minvar la qualitat d'algunes aigües sense que puguem fer res per evitar-ho, o reduir poblacions fins a gairebé desaparèixer. No en va, tal com indica el recent informe "Estat de la Natura a Catalunya 2020", son les zones humides les que registren pitjors índex de reducció d'exemplars de les seves espècies pròpies.

En el cas dels deltes, la seva fragilitat s'ha incrementat amb el canvi climàtic, tal i com els darrers temporals ens han volgut mostrar. El mar conquereix terrenys de sorra i aiguamolls i, sense ells, barreres protectores de l'agricultura, dels camins i de les cases, la població pateix i un paisatge desapareix.

Però aquestes pèrdues ens esperonen a treballar encara més, a demanar més recursos per a defensar aquests espais, barreja d'aigua i terra, per consolidar aiguamolls i zones litorals, per millorar el seu funcionament hidrològic i aconseguir aigües de millor qualitat; per gestionar-hi la vegetació, per potenciar hàbitats poc representats, per protegir les zones de nidificació, de descans, d'alimentació... Actualment estem tramitant la inclusió dels espais naturals del delta del Llobregat dins del Conveni Ramsar, per a formar part del selecte grup de zones humides catalanes que ja hi son: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural del Delta de l'Ebre, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i l'Estany de Banyoles.

Sovint no és una feina prou apreciada o que, fins i tot, entra en conflicte amb interessos i altres maneres de concebre el territori. Però un nou element ha vingut a posar en valor la nostra tasca. Amb els confinaments hem aprés que tenir un espai natural a la vora de casa, on poder passejar, mirar flamencs i tortugues, arbres i flors, on gaudir de la tranquil·litat dels ànecs nedant a l'estany o escoltar el cant de les granotes al capvespre... no te preu.

Esperem poder celebrar molts més èxits en la conservació i gestió d'aquests aiguamolls, en la millora de les condicions en que viuen fauna i flora, veure la seva inclusió en el conveni Ramsar i, sobretot, poder continuar gaudint de la sensació de pau i llibertat que ens transmeten.