Consorci Delta del Llobregat

Joan Pino, doctor en biologia, professor d'ecologia a la UAB i director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals); i Narcís Prat, doctor en biologia i catedràtic emèrit d'ecologia de la UB i expert en sistemes aquàtics, van guiar un recorregut per l?espai amb diferents parades en punts d'interès ambiental, des de l'embarcador fins a la desembocadura, passant per la pineda i la maresma.

Els experts van traslladar als periodistes, més d'una vintena de diferents mitjans, els grans valors ecològics de l'espai (hàbitats, flora i fauna), així com l'important paper que aquest espai ocupa en el conjunt de l'ecosistema deltaic. La Ricarda és la zona humida menys modificada i amb els hàbitats més madurs i consolidats del Delta.  Un 75% de la superfície inclou hàbitats d'interès comunitari prioritari  i també s'hi pot trobar un dels aiguamolls més valuosos del Delta, per la seva naturalitat i extensió i pel seu estat de conservació global. La Ricarda és, segons constaten els científics, un dels últims espais verges de tot el delta del Llobregat, un espai natural irreproduïble i protegit per la UE.

Cal recordar que el passat mes de febrer la Comissió Europea va advertir a l'Estat espanyol sobre la necessitat de posar en marxa mesures addicionals per protegir i gestionar la Xarxa Natura 2000 del delta del Llobregat, i per avaluar el compliment i la suficiència de les mesures compensatòries aprovades en base a les anterior ampliacions de Port i Aeroport.

La Comissió Europea també demanava ampliar els espais protegits, per donar cobertura legal als valors naturals certificats a nivell europeu amb la referència de l?IBA (Important Bird Area) del Delta del Llobregat. Justament la Generalitat de Catalunya està treballant en una proposta d'ampliació per doblar les 900 hectàrees protegides a l'actualitat.  

Els científics també van advertir que la proposta de compensacions que es veuria obligat a oferir l'ens aeroportuari, en el suposat cas que sigui admesa la proposta d'ampliació, només pot recaure en espais que actualment ja tenen valor natural, com l'espai litoral o l'agrari.  La gerent del Consorci, Maria José Albaladejo, afegeix, que alguns d'aquests espais formen part de les compensacions que s'haurien d'haver abordat en el context de l?anterior ampliació, la construcció de la 3a pista, o directament  formen part de la proposta  d'ampliació de la ZEPA que ha plantejat la Generalitat a la Comissió Europea per donar resposta a l'advertiment fet.

Segon Narcís Prat, catedràtic emèrit d'ecologia de l'UB i expert en sistemes aquàtics, la singularitat del paratge, ric en biodiversitat i amb algunes espècies que només es troben aquí, es basa en un equilibri entre l'aigua dolça -de la pluja i del freàtic- i la salada que entra des del mar. Això fa que als dos extrems de la llacuna s'hi trobin espècies totalment diferents en funció del grau de salinitat. Joan Pino, doctor en biologia i director del CREAF, afegeix que La Ricarda té un paper important en la regulació hídrica doncs ofereix zones d'evacuació perquè en cas de grans inundacions l'aigua arribi al mar.

Joan Pino va explicar que l'espai natural de la Ricarda és el que ofereix un grau de naturalitat més gran de tots els espais del Delta, amb els hàbitats més madurs, 17 catalogats, tres dels quals són de conservació prioritària segons la normativa europea. La Ricarda i el conjunt dels aiguamolls del Delta proveeixen de serveis ambientals a la població metropolitana. Cal preservar el funcionament de l'ecosistema deltaic en el seu conjunt per garantir l'aigua de l'aqüífer profund de la qual beuen algunes desenes de milers de persones; i posar en valor l'espai educatiu i de lleure que representa el delta del Llobregat a l'actualitat per a la població metropolitana, com ha posat de manifest la covid-19.

L'espai natural de La Ricarda és, per tant, irreproduïble, conclouen els científics i la gerent del Consorci. Al delta del Llobregat no hi ha terrenys lliures sense valor natural o agrícola on compensar una possible afectació d'aquests hàbitats protegits i de conservació prioritària. Només l'1% del territori català són zones humides. Els aiguamolls són els ecosistemes amb major biodiversitat i alhora amb una elevada fragilitat. Les zones humides litorals, com el delta del Llobregat, són a l'actualitat els espais més amenaçats pel canvi climàtic.