Consorci Delta del Llobregat

El delta del Llobregat és un exemple clar de pèrdua de biodiversitat en els últims 20 anys. Les zones humides són uns dels ecosistemes més escassos i alhora  amenaçats pel canvi climàtic; i en el cas dels espais naturals del delta del Llobregat, que han patit i pateixen la pressió de les infraestructures que els envolten, encara es fa més evident aquesta pèrdua causada per l’acció humana.

En espais com el delta del Llobregat es concentren moltes de les pressions sobre la biodiversitat dels ecosistemes naturals. Tenim una elevada densitat de població; i una elevada densitat d’impactes derivats de la contaminació, de la urbanització del territori, o de l’expansió d’espècies exòtiques. Però al delta del Llobregat, a més, el desplegament de tota una sèrie d’infraestructures logístiques i de transport ha comportat una acceleració d’aquesta pèrdua de biodiversitat extrema, i el funcionament natural dels aiguamolls s’ha vist molt alterat.

La pèrdua d’individus de diverses espècies es situa a Catalunya en el 25% de mitjana. A nivell local, es constata l’extinció d’algunes espècies o la davallada poblacional que amenaça la supervivència de moltes altres. Qualsevol organisme compleix múltiples funcions, i a més està interrelacionat amb centenars d’altres organismes. La desaparició d’un d’aquests organismes, que per si mateixa no sembla gaire important, comporta l’afectació a tota la xarxa d’interrelacions que el sustenta, debilitant i finalment trencant aquesta xarxa, i en conseqüència afectant-nos també a nosaltres, els essers humans.  

Lluis Brotons, investigador del  CSIC i coordinador científic de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, constata que la pèrdua d’individus d’una determinada espècie es generalitzada. La “Sisena extinció”, que és com ha batejat el món científic a aquesta pèrdua accelerada de biodiversitat, ningú la discuteix. Joan Pino, director del CREAF, avisa de que estem només a l’inici d’aquesta sisena extinció, i que el pitjor està per venir.  

D’altra banda, és constant la queixa de les entitats conservacionistes de manca de compromís polític envers la biodiversitat. En alguns casos s’ha passat de la queixa a l’acció, i moltes de les entitats estan gestionant projectes de recuperació d’hàbitats i espècies, donada la manca de resposta de les administracions.

El que està clar és que el total de recursos naturals i energia que consumim els essers humans està molt per sobre de la disponibilitat d’aquests recursos al planeta. L’aire que respirem, l’aigua que bevem o els aliments que consumim depenen d’una natura cada cop més amenaçada.  La pèrdua de biodiversitat és conseqüència directa dels nostres impactes. Per tant, parlar de pèrdua de biodiversitat és parlar de quin model econòmic i social impera en les nostres vides.

En la definició de qualsevol política forestal, turística, industrial, agrícola, etc., cal posar la biodiversitat davant, i descartar projectes que comporten un guany parcial des del moment que suposen una pèrdua de biodiversitat, que ja no ens podem permetre com a societat.  El progrés de la nostra espècie passa per tenir un medi ambient ben conservat. Ens hi va la vida!